Nascut en el si d'una família
humil, ja des d'edats molt primerenques demostrí una gran
capacitat mental, aixecava cotxes amb la mirada i podia curar
amb les mans nues. Als 3 mesos ja deia "papa" i
"mama", però en realitat ho feia per no cridar l'atenció,
perquè era prou capaç de dir "iaia" i "iaio"
sense cap problema. Poc a poc descobrí que no era com la
resta: Tenia una força sobrehumana i em desplaçava sense
tocar el terra, i tenia un remolí al front que impedia tenaçment
que em pogués pentinar amb clenxa. Tot i així no aconseguia
despentinar-me mai, de manera que tenia els seus aventatges.
Amb l'edat em van anar apareixent unes protuberàncies al
front que es van definir com unes petites i útils antenetes
que em permetien de teniruna percepció molt desenvolupada.
També em canvià el to de la pell, passant de ser d'un rosat
extraordinàriament tendre a un verdós móc que m'afaboria d'allò
més. Notí que m'engreixava, i ja als 18 anyets, havia
abandonat l'aparença alta i musculosa per semblar més aviat
una baldufa viscosa. I en acomplir-se tots aquests fantàstics
canvis en la meva ultraestructura, passà una cosa
maravellosa: La veritat em fóu rebel.lada :
DIGUES HOLA AL PAPA !!
